Amb la tardor, la casa recupera un altre ritme. Les tardes s'allarguen cap a dins, les converses troben el seu lloc i aquest racó al costat de la finestra torna a ser el nostre lloc favorit.
No sempre cal canviar-ho tot per sentir l'espai d'una altra manera. A vegades n'hi ha prou amb una obra que ens acompanyi: pels seus colors, pel que conta o per alguna cosa que no sabem explicar, però que reconeguem com nostra.
Compartir sense mirar l'hora
En «Conversas Nº 2», de Lourdes Ral, tres dones reunides al voltant d'una taula ens recorden la plaça d'estar juntes. Roses, turqueses i tons càlids construeixen una escena quotidiana plena de vida. La triaríem per a aquest racó on el cafè acaba convertint-se en una llarga conversa.
Trobar un moment de calma
Hi ha obres que ens conviden a aturar-nos. «La Calma», de Martina Mezzetti, apropa dos rosts en una composició que enllaça el món humà i el natural. Una presència íntima per acompanyar un espai de lectura o aquest lloc al qual acudim quan necessitem baixar el volum del dia.
Fer-li lloc al que ens representa
Una casa també es reconeix pels seus petits atreviments. En «Senyora amb Gat», les flors, el color i la mirada dels seus protagonistes creen una escena amb caràcter propi. La triaríem per destacar una paret i deixar que la resta de l'espai dialogui amb ella.
Tornar a casa és tornar a allò que ens fa sentir bé. També a l'art que triem per viure cada dia.
